Els filòlegs de la “tercera via” reclamen una normativa valenciana menys “enrevessada”

Els filòlegs de la “tercera via”, agrupats entorn del Cercle Isabel de Villena, reclamen una normativa del valencià “menys enrevessada” que l’actual, que consideren “massa complexa” i “només per a especialistes”. De fet, asseguren que aquesta normativa “contribueix, entre altres causes, al baixíssim ús del valencià”. Per això, insten l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), l’autoritat normativa de la llengua autòctona, a emprendre “una reforma normativa que done pas a un model lingüístic assimilable i practicable a l’abast d’un usuari mitjà; i que no cree rebuig en la població valencianoparlant”.

El Cercle, en un nou comunicat, es reafirma en tots i cadascun dels punts del manifest Propostes per a una nova política lingüística que va fer públic a finals de juliol, en el qual sol·licitaven al Consell de PP i Vox que apostara per un valencià pròxim al carrer i “cohesionador”, al mateix temps que qüestionava el model de llengua administrativa del Botànic i d’À Punt per “desnaturalitzar el valencià i, per tant, dificultar-ne l’ús i la recuperació social”.

En la mateixa línia que el president Mazón

El president Carlos Mazón va fer ja seua esta proposta en la primera reunió que va mantindre amb la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, el passat 18 de setembre, en la qual va demanar la col·laboració de l’ens normatiu per a “revalencianitzar conjuntament els criteris lingüístics de la Generalitat”. El cap del Consell va destacar, en la seua reunió amb Cantó, que “no pot ser que hi haja valencianoparlants que se senten al marge de la normativa”, en la mateixa línia dels postulats del Cercle Isabel de Villena.

Els filòlegs de la tercera via, com ja van fer al juliol, insisteixen en la revalencianització per la qual també aposta Mazón, i insten de nou el Consell a “rectificar” els Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat aprovats pel Botànic per tal de “donar prioritat al lèxic i a les formes i expressions genuïnes i vives i admetre neologismes i préstecs necessaris, en la línia dels acords i documents normatius de l’AVL”.

En este sentit, Mazón, en l’entrevista concedida a Levante-EMV, va acusar el Botànic de ser “el primer govern de tota la història de la Generalitat que ha menystingut l’AVL posant en marxa criteris lingüístics sense ni tan sols consultar-la”. “Quan parle de revalencianitzar, parle de recollir els termes que a Compromís i al PSOE no els ha donat la gana”, va afegir. En l’entrevista, el president va subratllar que, “al final, el que s’està aconseguint és que la gent s’hi senta allunyada, perquè sembla que és només el valencià de Compromís fent l’ullet massa al català sense donar altres opcions que es parlen al carrer i que estan recollides en el diccionari”.

Normativa “poc pràctica i gens funcional”

El Cercle Isabel de Villena defensa la seua aposta de la reforma normativa amb l’argument que “la normativa de la nostra llengua ha sigut —i és encara— massa complexa, plena de dificultats innecessàries, poc pràctica i gens funcional per a una normalització lingüística en un context desfavorable i desproveït dels principals elements normalitzadors i sustentadors d’una llengua, com són els poders polític, econòmic, eclesiàstic, militar, etc.”.

En este sentit, no consideren vàlid, per a la situació actual del valencià, l’afirmació que altres llengües molt potents tenen ortografies o gramàtiques igual o més complexes, perquè consideren que eixos idiomes “no tenen la barrera afegida de la minorització i de la no necessitat”.

Al seu judici, l’actual normativa valenciana és “només per a especialistes”. A més, afigen que “l’ensenyament d’esta normativa enrevessada, que sovint es planteja com la correcció d’una llengua viva considerada corrupta, implica importants recursos de temps i esforç a mestres i alumnes que s’haurien de destinar a l’aprenentatge real de l’idioma”.

“A l’abast d’un usuari mitjà”

Per tot això, estos filòlegs proposen que “una reforma normativa done pas a un model lingüístic assimilable i practicable a l’abast d’un usuari mitjà; i que no cree rebuig en la població valencianoparlant”. “No és una bona estratègia tractar de normalitzar una llengua minoritzada amb un model i una normativa percebuts com a molt més difícils que l’idioma que la minoritza”, recalquen.

Una altra de les qüestions que destaquen a l’hora de justificar la reforma és que “la normativa que tenim contribueix, entre altres causes, al baixíssim ús del valencià en els àmbits oficials en general (administratiu, judicial, notarial, de les oposicions, etc.) i quan l’elecció de l’idioma escrit és optatiu”, com, per exemple, a l’hora de fer un examen en l’institut o en la universitat, o fins i tot omplir una instància”.

El Cercle Isabel de Villena, que recorda que es va constituir en 2017 com una associació de persones compromeses per la recuperació de la llengua valenciana, es declara seguidor “del llegat de la Renaixença, de les Normes de Castelló i dels seus signants, de la Gramàtica de Sanchis Guarner, de l’obra de Josep Giner i de Ferrer Pastor, de l’oberturisme lingüístic de l’AVL i de les seues aportacions a la normativa, tant del lèxic genuí i usual com de neologismes enriquidors de la llengua”.

“Traure el valencià de les lluites ideològiques”

Subratlla, a més, que “la tercera via en la qüestió del model lingüístic va aparéixer a finals dels anys 80 amb la finalitat de cohesionar les diferents sensibilitats de la societat valenciana al voltant de la seua llengua i la seua identitat —que ha de ser necessàriament plural i oberta—, i de traure el valencià de les lluites ideològiques”. 

“Creiem que la defensa d’un model lingüístic fidel al valencià històric i actual (model que reflecteixen en molt bona part els dictàmens de l’AVL) ha de ser constant, i no pot dependre de l’agenda política dels partits (o d’alguns sectors) que ocupen els diferents governs de la Generalitat”, assevera el comunicat

El nou manifest insisteix que “davant del descens en la transmissió generacional del valencià i en el seu ús social i en els àmbits polítics i administratius valencians, considerem que és necessari consensuar un nou pacte pel valencià entre tots els grups components de les Corts (o l’àmplia majoria) i altres entitats representatives”.

També criden “a eliminar, o almenys intentar-ho, l’antagonisme ideològic associat a la llengua valenciana i als dos models lingüístics oposats sorgits, respectivament, a mitjan segle XX i a finals d’este”, en referència a l’etern conflicte entre defensors i contraris a la unitat lingüística entre el valencià i el català. “En una situació de competència desigual entre el valencià i el castellà, eixe antagonisme només contribueix a la desafecció pel valencià”, adverteixen.

Rebuig a la cooptació en l’AVL

Tornen a reclamar, com van fer al juliol, que els membres de l’AVL no siguen triats per cooptació. És a dir, que les vacants que es produïsquen en el si de l’ens normatiu no siguen cobertes mitjançant el vot dels integrants d’este. Titlen este sistema de renovació dels acadèmics i acadèmiques d’“arcaic i gremialista” i consideren que “no és democràtic ni representatiu del poble valencià i no garanteix el pluralisme”. Entenen que “donades les diferents sensibilitats lingüístiques sobre la llengua valenciana, és més clar i transparent que els acadèmics i acadèmiques siguen triats per diversos organismes de la Generalitat (Corts, Consell Valencià de Cultura, Acadèmia Valenciana de la Llengua)”.

En el comunicat, de quatre fulles, també reclamen “canvis legals (de caire constitucional o d’alt rang, amb modificacions estatutàries) sobre l’obligatorietat de conéixer el valencià a la Comunitat Valenciana i una llei de convivència de llengües”, així com “potenciar i omplir de contingut el Consell de Llengües Oficials estatal i el Consell Social de les Llengües valencià”. Este últim organisme de participació social sobre normalització lingüística, impulsat en 2018 pel Consell del Botànic, serà suprimit l’u de gener pròxim segons determina la primera llei d’acompanyament de PP i Vox.

D’altra banda, el Cercle també propugna “establir, de manera permanent, els serveis de formació del coneixement de valencià en totes les administracions presents a la Comunitat Valenciana”, tant autonòmiques, com municipals, estatals i europees.

Neguen voler vulgaritzar el valencià

Finalment, pel que respecta a l’acusació que les propostes del Cercle Isabel de Villena suposen una vulgarització del valencià, este col·lectiu destaca que “prové de persones amb una visió elitista de la llengua”. Assenyala que el patró lingüístic d’este grup de filòlegs de la tercera via “és el que s’infereix dels nostres textos, dels documents de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, de la Gramàtica valenciana de Sanchis Guarner i l’obra d’escriptors i lingüistes com Josep Giner i Ferrer Pastor i d’altres actuals i de les característiques generals de la modalitat valenciana”. “Considerar que eixe valencià és vulgar és com atribuir vulgaritat al valencià mateix”, conclou el comunicat.

Suscríbete para seguir leyendo