Compromís no baixa de la muntanya russa

El pas a un costat de Ribó a València, les turbulències en Iniciativa i el desplaçament de poder cap a Més (Bloc) reflecteixen el període de convulsió interna de la coalició, clau en les aspiracions de l’esquerra de tornar al Palau

Joan Ribó, Àgueda Micó (Més), Alberto Ibáñez (Iniciativa) i Natxo Serra (Verds), dilluns, en l’executiva de Compromís

Joan Ribó, Àgueda Micó (Més), Alberto Ibáñez (Iniciativa) i Natxo Serra (Verds), dilluns, en l’executiva de Compromís / Miguel Ángel Montesinos

Alfons Garcia

Alfons Garcia

Compromís va obtindre 452.654 vots en 2015, un resultat fonamental per al canvi en la Generalitat eixe any. Quatre anys després, es va mantindre (439.459 vots) i l’esquerra va renovar al Palau. El mes de maig passat, la coalició va baixar a 349.142 paperetes i va haver-hi canvi a favor de PP i Vox. Una evolució parella es va donar a València, la joia de la corona, on Compromís ha ocupat l’alcaldia entre 2015 i 2023 en la persona de Joan Ribó. El veterà polític (76 anys), procedent del PCE i alié a les dues grans famílies de la coalició (Bloc, ara Més, i Iniciativa del Poble Valencià), diu ara adeu al lloc de portaveu municipal. No és una sorpresa. Entrava en els càlculs el seu pas al costat abans que finalitzara la legislatura. Sí que ho és el moment triat. I la manera d’executar-lo, comunicat abans a la societat que a la direcció, la qual cosa evita filtracions alienes i la possibilitat de pressions dissuasives.

La decisió es produeix just en un moment de turbulències en Iniciativa, el partit de Mónica Oltra, la referent de la formació durant la seua etapa de creixement i poder institucional. Els moviments interns reflecteixen un moment de canvi. De sotsobre. També de cerca d’adaptació del projecte per a frenar la sagnia i remuntar.

Tot això en un context de debilitat i dubtes de Podem (el partit amb el qual s’ha disputat el mercat electoral en els últims huit anys), que no ha servit, però, per a engreixar la collita de vots de la coalició valencianista. I tot això mentre el projecte de Sumar es perfila, encara amb moltes línies per acabar de dibuixar.

El que passe amb Compromís és clau en l’esquerra. L’estat de salut de Compromís és determinant per als resultats electorals a la C. Valenciana, almenys mentre l’estructura de vot fragmentat que va eixir de la crisi financera sobrevisca. S’ha demostrat en 2015 i 2019: l’esquerra ha sigut capaç de governar només amb la coalició forta en les urnes.

I Joan Ribó ha sigut un dels seus líders més influents. El seu paper va ser decisiu perquè Mónica Oltra optara per fer un pas al costat després de la investigació a la seua conselleria per la gestió del cas d’abusos per part del seu exmarit a una menor tutelada.

La coalició ha pivotat, en el seu període de poder i glòria, sobre tres referents: Oltra en el Consell, Ribó a València i Joan Baldoví al Congrés dels Diputats. Els dos primers estan hui fora de la primera línia, Baldoví ha saltat a la política autonòmica sense un resultat pròsper. La pregunta en este moment és si Compromís serà capaç de sostindre’s sense el seu cartell conegut o si necessita este procés de renovació de rostres (i idees) per a resistir.

Ribó, Oltra y Baldoví, en junio de 2022.

Ribó, Oltra i Baldoví, el juny de 2022 / Jorge Gil

Oltra, Ribó i Baldoví

La geografia de comandament en la coalició suggereix una altra reflexió. Oltra, Ribó i Baldoví configuraven un equilibri també entre forces internes: l’exvicepresidenta, d’Iniciativa; l’exalcalde, del sector independent, i el diputat a Madrid, de Més (Bloc). Els principals representants actuals en estos tres grans àmbits de poder són Baldoví (a les Corts), Papi Robles (a l’Ajuntament de València) i Àgueda Micó (al Congrés). Els tres són de Més.

L’altra pregunta hui és si este desplaçament de poder afectarà l’estabilitat interna de Compromís. Els moviments de les últimes setmanes poden accelerar també el procés cap a una unificació més forta, en la forma de federació de partits i no com a coalició. Les baixes en Iniciativa han anat acompanyades de crítiques a les baralles per butaques i demanant un projecte únic (o almenys més cohesionat). Tots estos passos coincideixen, a més, en un modus operandi: salten a l’opinió pública abans de discutir-se en els òrgans interns.

València, eix dels canvis

També és rellevant que l’eix d’estes alteracions de la tranquil·litat orgànica es produeix a València. La capital és clau de l’èxit o el fracàs de la coalició. Es va acostar als 100.000 vots en les autonòmiques de 2015 i 2019. Va caure a menys de 67.000 el maig passat. Ribó ha volgut protegir Robles i evitar guerrilles: li cedeix el protagonisme a la ciutat i ell s’hi queda (de moment) a prop, de regidor, a manera d’escut. La capacitat de resposta d’Iniciativa ara és reduïda, amb Sergi Campillo (vicealcalde amb Ribó) fora del partit des de fa uns dies i altres baixes. Casualitat?

El temps dirà on acaba Compromís després d’este període de turbulències. De moment, continua a la muntanya russa. I els partits de la dreta, més tranquils davant del futur.

Suscríbete para seguir leyendo