Baraja prepara la seua llista de desitjos

L’equador de la temporada s’aproxima i, també, una nova oportunitat d’eixir al mercat a la recerca de fitxatges que complementen la plantilla. En el cas particular del València CF, eixa oportunitat sempre està en dubte, perquè, sense el famós vistiplau de Lim, que cada vegada el ven més car, la direcció esportiva no està autoritzada per a signar cap reforç. I no serà per falta de necessitat, que sí que n’hi ha. Baraja necessita vímets per a continuar buscant l’objectiu en lliga després d’un inici de competició que ha sigut bo malgrat les limitacions evidents.

La llista de desitjos del Pipo no és precisament curta, encara que també és plenament conscient de la situació econòmica del club i que, si acaben arribant reforços, no serà ni molts menys en totes les posicions que pretén. En eixe escenari, no hi haurà més remei que prioritzar i tot fa pensar que el perfil que parteix des de la pole és el d’un jugador ofensiu. Les lesions i una plantilla que ja de base és curta han propiciat que Baraja dispose de poques variants en zona d’atac, la qual cosa ha provocat, a més, que diversos futbolistes acumulen un volum de minuts molt elevat sense tot just descans.

La demarcació d’extrem és segurament la que més demana reforços a crits. Fran Pérez, Diego López i Sergi Canós són els tres noms propis per a les dues bandes. El de Nules, a més, ha conviscut amb lesions des del seu aterratge a Mestalla. Una cosa semblant li ha succeït a Amallah, que, en alguna ocasió, ha sigut una solució del Pipo en la banda esquerra, malgrat que la seua naturalesa no és la d’un extrem pur, sinó la d’un mitjapunta acostumat a crear darrere del davanter centre. Hugo González, del filial d’Angulo, també ha disposat de minuts quasi per necessitat, encara que ha deixat bons detalls. En qualsevol cas, el que és evident és que tres extrems amb fitxa del primer equip no són suficients per a sobreviure una temporada completa, amb Copa del Rei inclosa.

Tampoc vindrien malament reforços en punta de llança. Hugo Duro ho juga quasi tot i el seu únic revulsiu fins al moment és Iaremtxuk, que està patint més del compte per a adaptar-se a la seua nova casa. Tenint en compte l’escassetat de recursos econòmics, Baraja no tindrà més remei que “entendre” la tornada d’Alberto Marí com un fitxatge. El jugador del planter, lesionat des de la pretemporada, està a punt de reaparéixer i el seu nom en una convocatòria és qüestió de temps. De poc de temps, de fet.

En el centre del camp, el panorama tampoc és pròsper. La lesió d’Almeida, la data de retorn del qual és una incògnita, ha obligat Baraja a canviar fins i tot l’esquema en algun partit. Pepelu ho juga tot, Javi Guerra també, i en la banqueta només hi ha dues solucions: Hugo Guillamón i Amallah, que també pot actuar d’interior. Novament, molt pocs noms per a, en este cas, tres posicions en el camp.

Encara falta poc més d’un mes perquè s’òbriga el mercat d’hivern, però les primeres opcions ja s’han posat sobre la taula de Mestalla. Carlos Vicente, del Racing de Ferrol, i Peter Federico, del Reial Madrid Castella, són algunes de les opcions.

Suscríbete para seguir leyendo