Nit gran a Mestalla per al jove València

Nit copera a Mestalla, estadi que ha recuperat l'apetit de futbol, atret pel joc dinàmic i atrevit del jove València de Rubén Baraja. Un camp sempre ple amb un equip que ha représ el vol i que desprén una aroma d'identificació molt familiar, amb abundància de jugadors del filial que s'han fet forts des del pitjor dels contextos, en ple període de desinversió del seu màxim accionista. A este València nascut des del patiment d'esquivar de manera dramàtica el descens, se li presenta esta nit una bella oportunitat. En joc, passar a quarts de final de Copa, un torneig especial per a totes les generacions blanc-i-negres. Davant la seua gent, contra el Celta de Vigo de Rafa Benítez, el mestre del qual va aprendre quasi tot Baraja. Jugadors com Mosquera, Javi Guerra, Fran Pérez, Diego López i Alberto Marí, valencianistes de bressol com Sergi Canós i fitxatges aterrats dempeus com Pepelu, poden gaudir hui de la seua primera «gran nit de Mestalla».

A diferència de la temporada passada, el partit arriba en el millor moment possible per al València. Fa un any, contra l'Athletic, en quarts de final, l'equip de Gattuso encarava el duel amb símptomes molt visibles de desgast i descomposició, amb una incipient mala ratxa i l'ambient enrarit per l'absència de fitxatges que provocarien el col·lapse de resultats després de la dimissió del tècnic italià. L'escenari és radicalment diferent esta temporada. Encara sense l'alé de fitxatges, l'equip de Baraja s'ha enrobustit en joc i resultats en una fase del calendari que en els últims anys dinamitava les expectatives. No sols s'ha sobreviscut a l'hivern, sinó que es respira el millor moment de joc i resultats. Des del meritori empat contra el Barcelona, s'han encadenat tres victòries seguides contra Rayo, Vila-real i Cadis, i entremig la remuntada en Copa contra el Cartagena. L'equip comença a jugar de memòria amb una idea definida, sense dependre d'un onze molt marcat, afegint matisos segons el perfil dels canvis, des de Guillamón a Guerra o Iaremchuk.

El gran gust de competir

La bona tendència ha obert debats (Europa, la necessitat de lluitar per la Copa) que l'equip de moment digerix amb naturalitat, protegit en el dictat seré que li marca Baraja. Cal aprofitar el moment, la bona dinàmica, el gran gust de tornar a gaudir de jugar al futbol amb el suport incondicional de Mestalla. De fet, en aparença, com més s'acosta a l'òrbita europea, més solt sembla l'equip. Entre la pressió que els va imposar l'embolic de la lluita pel descens i l'adrenalina de l'exigència per objectius majors, no hi ha color. El partit de Cadis va ser l'exemple idoni de l'evolució competitiva del València. En un estadi en el qual l'any passat es va diluir contra un rival igual de necessitat que ara, esta vegada l'equip de Baraja es va sobreposar al contrincant, a l'ambient hostil i a un arbitratge en contra, per a acabar golejant. 

Celta, la referència de la Lliga

Davant estarà un Celta amb urgències en Lliga, però que no rebutja la Copa. És l'any del centenari del club, i la Copa, com va succeir a Mestalla en 2019, té magnetisme per a celebrar una efemèride tan emblemàtica. A més del factor simbòlic, està la batalla esportiva, que és complexa. La referència del partit de Lliga és pròxima. Benítez va aconseguir curtcircuitar el dinàmic equip de Baraja, en un duel molt marcat pels moviments tàctics. La Copa a partit únic obliga a un major risc, a una anada i tornada en la qual el València es pot sentir més còmode i protagonista.

Suscríbete para seguir leyendo