Xàtiva homenatja les víctimes en el 85é aniversari del bombardeig de l’estació

La cita comptarà amb associacions i entitats locals, i la lectura del manifest serà a càrrec de Núria Cadenes

Set xativins figuren entre els 186 assassinats, les restes dels quals es troben en les 41 fosses de Paterna que seran exhumades

Participants en un acte d’homenatge a les víctimes del bombardeig celebrat en 2019

Participants en un acte d’homenatge a les víctimes del bombardeig celebrat en 2019 / PERALES IBORRA

És una cita marcada en roig per a molts xativins, que honren la memòria dels seus avantpassats i recorden un dels episodis més funestos de la història de la ciutat. Diumenge que ve 11 de febrer, a les 12 hores, tindrà lloc a l’estació de tren de Xàtiva el tradicional acte d’homenatge a les víctimes del tràgic bombardeig patit el 12 de febrer de l’any 1939. Es complixen 85 anys d’una massacre sense sentit que va tindre lloc amb la Guerra Civil ja liquidada.

L’emotiva i reivindicativa cita està organitzada conjuntament entre l’Ajuntament i el Consell de la Joventut de Xàtiva.

Les cròniques d’aquella jornada narren un dels episodis més fatídics de la història de la ciutat. Cinc avions militars italians —pertanyents al 27 Gruppo de l’Aviazione Legionària delle Baleari— van sobrevolar l’urbs entre les 9.45 i les 10.30 hores i van llançar un total de vint bombes de 250 quilograms.

L’impacte sobre una estació de tren plena de gom a gom va ser devastador. Tot i que podrien ser-ne més, es van comptabilitzar un total de 129 morts i més de dos-cents ferits, tal com arreplega la documentació oficial. L’objectiu de les bombes era un tren que transportava els soldats de la 49a Brigada Mixta republicana i algunes altres unitats de l’exèrcit vençut, per la qual cosa, en aquell moment, nombroses persones es trobaven en l’estació esperant els seus familiars i van resultar víctimes col·laterals de l’atac.

En l’acte participaran diverses associacions i entitats locals. La Muixeranga de Xàtiva, el grup de percussió Rytmus i un quartet de corda compost per Anna Mollà Aliaga, Anna Benavent Montell, María Camañez Navarro i Nieves María Pelejero Ibáñez, que aportaran la nota cultural. A més, l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà; la vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natàlia Enguix, i la presidenta del Consell de la Joventut de Xàtiva, Alexandra Boluda, protagonitzaran uns parlaments.

També hi participarà la presidenta de la Fossa 126, María Navarro, amb la lectura de dos poemes escrits en valencià. Navarro  va atendre ahir Levante-EMV i va explicar que és un honor participar en l’acte: “Agraïsc que em donen l’oportunitat de posar un gra d’arena amb la lectura de dos poemes en homenatge a les víctimes. Una de les peces ha sigut confeccionada expressament per a la cita, es titula Maleïts voltors i és obra de Vicent Camps. Després, llegiré un poema de Vicent Andrés Estellés, per a acabar amb un sentiment d’unió entre tots, de fraternitat”.

Es dona la circumstància que, la setmana passada, es va fer públic que la Generalitat ha confirmat que s’exhumaran 41 fosses a Paterna amb 186 afusellats. Hi ha set represaliats de Xàtiva. Són German Diego Terol, Pascual Herrero Fabra, Vicente Torregrosa Grau, Pablo Sanz García, Rafael Martínez Ballester, Rafael García Soler i José Fabra Moya. Tenien entre 26 i 43 anys en el moment de la seua mort a Paterna. També han confirmat la seua assistència a la cita el diputat nacional Nahuel González, la diputada a les Corts Valencianes Xelo Angulo, el diputat provincial i portaveu del Grup Socialista a la Diputació de València, Carlos Fernández Bielsa; el president de la Mancomunitat Costera-Canal, José Luis Gijón; l’alcaldessa de Vallada, María José Tortosa, i l’alcalde de Rotglà i Corberà, Amador Climent. L’acte estarà conduït per Sabina Mompó Toribio, i la lectura del manifest serà a càrrec de la periodista i escriptora Núria Cadenes, que ha aconseguit reconeixements com el Premi de Narrativa Ciutat d’Elx (2008), el XX Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de Narrativa (2010) o el VII Premi Crims de Tinta (2016).

Suscríbete para seguir leyendo