Les caixes rurals valencianes disparen quasi un 60 % els seus beneficis en 2023

Quasi dos terços d’estes entitats de crèdit van registrar, gràcies a la pujada de tipus d’interés, increments dels seus guanys de tres dígits percentuals

Seu de Caixa Popular al Parc Tecnològic

Seu de Caixa Popular al Parc Tecnològic / Levante-EMV

Impulsades per la pujada dels tipus d’interés, les caixes rurals amb seu social a la Comunitat Valenciana van aconseguir l’any passat un increment dels seus beneficis del 58,5 %, en passar dels 51,4 milions d’euros de 2022 als 81,6 de 2023, segons les dades que ha fet públiques la Unió Nacional de Cooperatives de Crèdit (Unacc). La inflació, agreujada per la guerra a Ucraïna iniciada el febrer de 2022, va obligar el Banc Central Europeu (BCE) a moure fitxa uns mesos més tard i al juliol va començar a apujar el preu dels diners fins a situar-lo, el setembre de 2023, en el 4,5 %. Este increment ha millorat substancialment els ingressos de totes les entitats financeres, per exemple per l’alça de l’euríbor, i, en conseqüència, l’encariment de les hipoteques.

El volum de guanys creix de manera considerable —també l’increment— si hi incloem els resultats de Cajamar, la caixa rural més gran d’Espanya. Esta entitat té una part substancial del seu negoci a la Comunitat Valenciana per la implantació pròpia i per les operacions d’absorció que va protagonitzar durant la passada crisi financera, quan va integrar firmes valencianes com Ruralcaja, en aquell moment la segona d’Espanya, Caja Campo o Caixa Castelló. Així mateix, en el seu grup cooperatiu figuren dos desenes de rurals de la Comunitat Valenciana. Sumats els beneficis de Cajamar (126,5 milions en 2023), la xifra global és de 208,2 milions, un 93,3 % per damunt dels 107,6 de l’exercici precedent, quan esta entitat s’havia quedat en els 56,2.

Balanç

El balanç anual de 2023 posa en relleu com prop de dos desenes de caixes rurals amb seu a l’autonomia van experimentar un increment dels seus guanys de tres dígits. La pujada percentualment més elevada correspon a l’entitat de Xilxes, amb un 152,1 % més, que la va portar als 174.000 euros. Bé és cert que totes elles són caixes que partien d’uns resultats inferiors al milió d’euros. És a dir, les més xicotetes.

Sede de Cajamar

Seu de Cajamar / Levante-EMV

En 2023, d’altra banda, la Central d’Orihuela va recuperar la primacia entre les caixes amb seu oficial a la Comunitat Valenciana en superar en beneficis Caixa Popular. La primera va experimentar un creixement del 68,3 %, en passar els seus resultats de 16,6 a 28,02 milions d’euros, mentres que la cooperativa de crèdit va registrar un augment del 43 % i va passar dels 16,8 als 24,07 milions.

Escalafó

La tercera posició en este escalafó correspon a la caixa d’Onda, amb 3,2 milions i una pujada del 51,3 %, i la quarta, a la de l’Alcúdia, els beneficis de la qual van ascendir als 3,02 milions, després d’experimentar una alça del 39,3 % respecte dels 2,1 milions de l’exercici previ. Es tracta d’una de les poques rurals de la Comunitat Valenciana que es manté de manera independent. Com ha quedat dit, dos desenes estan en el grup cooperatiu Cajamar i cinc més estan integrades en el Banco de Crédito Social Cooperativo, també liderat per esta última entitat.

Torrent

La rural de la Vall Sant Isidre, que fa uns anys va arribar a acumular pèrdues milionàries i va acabar integrant-se en el grup Solventia que encapçala la caixa d’Almendralejo, va registrar, l’any passat, uns beneficis de 781.000 euros, després d’experimentar un creixement en esta magnitud del 140,3 %. Per damunt dels dos milions d’euros de resultats apareixen entitats com les rurals de l’Alcora, Almassora i Vinaròs. La de Torrent creix un 131,7 % i situa els seus guanys en els 1,86 milions d’euros.

Suscríbete para seguir leyendo