Doblement víctimes: del record pedagògic a la batalla política

Han passat 31 anys des de l'assassinat del jove antifeixista Guillem Agulló. El fet que hagen transcorregut més de tres dècades no ha impedit que en els últims dies la seua mort haja sigut fruit d'una nova polèmica a les Corts Valencianes. Tot això després que la majoria que formen el PP i Vox en el parlament autonòmic decidira eliminar el premi en el seu record contra els delictes d'odi. Les anades i vingudes que s'han donat esta setmana entorn d'este cas, amb el president Carlos Mazón assenyalant que el seu assassinat va ser «un homicidi impresentable per part d'un feixista», els populars proposant que el guardó l'entregue l'FVMP o la Generalitat catalana anunciant que assumirà el premi, donen pas al debat sobre com s'ha de tractar a les víctimes i el rèdit que busquen els partits de tot l'espectre polític en estes situacions i a les veus que qüestionen que una cosa que hauria de suposar un record pedagògic perquè no tornaren a succeir foscos episodis acabe en el fang polític. 

Alacant no s'ha deslliurat de situacions d'este tipus. Per exemple amb Miquel Grau, que va morir assassinat en ser colpejat per una rajola llançada des d'un balcó a Estels per un feixista en 1977. Grau va arribar a tindre un carrer a la capital de la província, però li va durar a penes uns dies. I després de patir reiterats actes vandàlics, el monòlit instal·lat davant de l'emblemàtica font en la seua memòria va ser renovat fa tres anys pel bipartit de PP i Ciutadans, però ometent les circumstàncies del seu crim. Un altre assassinat més recent, el de Miguel Ángel Blanco a les mans d'ETA, també ha donat pas a polèmiques a Alacant, com la que es va viure en 2017, amb el tripartit d'esquerres negant-se a penjar una pancarta a l'Ajuntament quan es complien 20 anys de la defunció del regidor popular. Més actual encara, i també vinculat a un assassinat d'ETA, va ser el que es va viure al gener a València, quan el vicepresident primer de la Generalitat, Vicente Barrera, de Vox, va atacar la presència de l'expresident socialista Ximo Puig en l'acte d'homenatge a Manuel Broseta.

«El reconeixement i respecte cap al passat, per conflictiu que haja sigut, és fonamental com a element de sanació i per a afrontar el futur, com va succeir a Alemanya», reflexiona sobre este tema el politòleg i professor de la Universitat d'Alacant Carlos Gómez Gil. Preguntat sobre si l'entrada de l'extrema dreta en les institucions dona peu al fet que es donen més casos com el viscut esta setmana entorn de la figura d'Agulló, Gómez Gil afig: «Les polítiques ultradretanes estan liquidant, a poc a poc, valors democràtics i consensos cívics aconseguits amb esforç per a reforçar un discurs marcadament autoritari».

Moviments socials

Investigador de moviments socials, discursos d'odi i extrema dreta, el periodista Miquel Ramos apunta que «és molt trist que un record que hauria de ser pedagògic es preste a batalles polítiques». Segons la seua visió, els reconeixements als assassinats haurien de ser atorgats per col·lectius autònoms i moviments socials, ja que «les institucions mercadegen amb això i juguen amb les famílies per a traure'n rèdit». En este sentit, Ramos apunta que el record a Agulló es va mantindre unes tres dècades a través de la societat civil i la polèmica ha arribat després que el Botànic institucionalitzara el premi i ara s'haja decidit fer marxa arrere amb el guardó. 

Per a l'experta en comunicació política Diana Rubio, on més es veuen este tipus de conflictes és en els noms de carrers, places o altres emplaçaments públics. «La tendència actual és que tot el que té a veure amb la memòria democràtica genere gran controvèrsia. A vegades, salvant les distàncies, recorda els bàndols de la Guerra Civil», apunta l'experta. Sobre este tema, lamenta que «les ideologies polítiques i les estratègies dels partits pesen més que els reconeixements».

En últim lloc, el professor de Comunicació Política de la Universitat de Navarra Jordi Rodríguez Virgili reflexiona, en referència als diferents casos esmentats, que seria convenient que s'aconseguiren «uns certs consensos polítics» entre totes les formacions i que estes polèmiques no fan més que remarcar la «polarització» que es viu en el panorama polític espanyol en l'actualitat. «Es justifiquen les idees en funció de qui governa en cada moment», conclou.

Suscríbete para seguir leyendo