Orriols celebra un derbi sense vencedor

La festa del futbol femení a València es va tancar en taules en el lluminós. Llevant i València, després de segellar les seues aspiracions aquesta temporada, van signar un empat en un partit d’alt nivell, però en el qual les granotes es van quedar amb la mel en els llavis per no haver-li posat la cirereta a la seua classificació per a la Champions amb tres punts per a la seua afició al Ciutat de València.

Al Llevant Femení li sobraven motius per a celebrar. Una temporada excel·lent, la cirereta de la qual ha sigut una classificació per a la Champions que passarà a la història de l’entitat, i un Ciutat de València, que va rebre les seues futbolistes amb un alé més que merescut, va ser la força amb què les futbolistes entrenades per Sánchez Vera van eixir a jugar, des del minut u, amb ànim de desfer-se de l’equip rival i de llevar-se l’espina del derbi de la primera volta a Mestalla. De fet, l’equip granota va fregar el gol inicial de cap, mitjançant una Natasha Andonova i una Tatiana Pinto que, per molt poc, no van superar Enith Salón. Les seues cabotades es van produir en els primers cinc minuts de partit, amb el Llevant bolcat i arraconant un València al qual li va costar en els compassos inicials. Al cap d’un quart d’hora, Mayra i Alba Redondo també van posar a prova una portera inspirada i que va ser de les millors de l’equip de Jesús Oliva. Això no obstant, van aconseguir sorprendre en el minut 18, en la primera ocasió visitant. Una centrada des de la dreta d’Asun, que Antonia Silva va calcular malament en el seu intent de rebuig, va domar-la Portalés, que, amb un dispar creuat, va superar Tarazona. Malgrat això, el Llevant no va canviar el seu pla de partit, i, amb una jugada d’estratègia, va aconseguir l’empat. María Méndez, detectant una prolongació de Paula Tomás, va colpejar la pilota per a batre Enit des de l’àrea xicoteta. Els decibels del derbi van anar en augment, de la mateixa manera en què la igualtat va entrar en la gespa del Ciutat de València. Amb Alba Redondo i Mayra Ramírez com a principals arguments de perill granota, ambdues van protagonitzar les ocasions més clares després del descans. Malgrat això, el València va veure la insistència de les llevantinistes com el context idoni perquè el partit entrara en una anada i tornada, en què Asun, enmig de les envestides, va silenciar el Ciutat amb un llançament que se’n va anar fregant l’esquadra. No en va, la victòria va estar més prop del bàndol local. Sobretot, després d’una pilota d’Estela al cap d’una Tatiana que va esperar en boca de gol i que no va poder culminar per a posar el seu equip per davant. La victòria va estar a prop, però el Llevant, malgrat tindre l’objectiu en la butxaca, es va quedar amb ganes de més.

Suscríbete para seguir leyendo